EM FAIG O EM FAN?
La recerca de la personalitat
Tots tenim una imatge de nosaltres mateixos en la que quasi bé sempre sortim molt afavorits; però, tal com ens veiem nosaltres és com ens veuen els altres? Som com ens pensem que som o com diuen els altres que som?
Pels amics, sóc un bon amic? Pel professor, sóc un bon alumne, encara que en suspengui dues? Pels meus pares, sóc un bon fill, encara que em castiguin alguna vegada sense la play station? I pel meu entrenador, no dec ser gaire bon jugador si molt sovint sec a la banqueta? En el fons, com sóc? Com insinuen ells o com penso ser jo?
Ens mesurem segons el que diuen els altres. Certament, el que els altres afirmen de nosaltres ens serveix per mesurar-nos i crear la nostra pròpia imatge. Però també hi ha una mesura personal i també hi ha models als que tendim a acostar-nos-hi: el model del bon amic, el del bon estudiant, el del bon fill, el del bon jugador.
Conèixer-se un mateix és una molt antiga preocupació. Ja els grecs havien escrit a l'entrada de l'important temple d'Apol·lo, a Delfos: Coneix-te tu mateix. Conèixer-se un mateix és un procés; no una meta, i està orientat a descobrir dins de nosaltres mateixos quines són les potencialitats que ens fan ser únics, així com descobrir les trampes en les que caiem quan interactuem amb els altres, trampes com creure que decidim nosaltres quan és la pressió social (amics, publicitat,...) els que ens guia i ens fa decidir.
Sóc un noi o sóc una noia: això no ho he decidit jo, la natura ho ha fet per mi; podem dir que no depèn de mi sinó que estic determinat. Puc tenyir-me els cabells, menjar ben desordenadament, canviar la meva imatge: això sí que depèn de mi.
Així, el meu jo, la meva identitat està feta d'aspectes que no depenen de mi i d'aspectes que sí depenen de mi. Tots junts conformen la meva personalitat. He rebut part de la meva personalitat, sóc nerviós o tranquil, introvertit o simpàtic, alt o baix; però, per altra banda, aprenc i em vaig fent més sociable, més optimista, no responc violentament a les provocacions, en altres paraules, modelo el meu caràcter, perfilo les meves qualitats, canvio la meva manera de comportar-me. Puc decidir què vull fer amb la meva vida, puc escollir un projecte de futur.
Així doncs, la configuració de la meva personalitat hi ha aspectes que em vénen donats que no puc canviar, principalment tot allò determinat pel meu codi genètic; però hi ha aspectes que jo he anat adquirint, que he après i he fet ben meus i que, en certa manera, jo he elegit. Fins i tot, depèn de mi com assumeixo i com accepto o no tots els aspectes genètics que no depenen de mi; ara bé, quant a tot allò que sí depèn de mi i que possibilita que jo "em vagi fent", en tinc tota la responsabilitat.
Material extret d'Eudopolis. Autors: Ferran Teixidor Valle i Llorenç Vallmajó Riera