1. Play kahoot to test your knowledge:
Els grafits medievals
Els podem trobar a l'església de Sant Esteve de Marenyà.
A l'Edat Mitjana la gent no sabia ni llegir ni escriure i l'església utilitzava l'art per aconseguir un apropament dels fidels cap a Déu.
Entre els segles XI i la meitat del segle XII a Europa occidental es va anar formant un estil artístic: el romànic. L'art romànic va ser sobretot rural. L'Església era el principal clients dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de les seves esglésies. Una característica básica d'aquest art és l'ús de símbols: tot transmetia un missatge. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es resseguia amb una línia negra bastant gruixuda. Per subratllar la importància d'alguns personatges els feien més grans que els altres. Es pintaven sobretot temes religiosos i no hi havia paisatges de fons, es volia destacar el missatge que comunicaven els personatges.
La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l'exterior com a l'interior, però les obres més importants les realitzaven a l'interior.
Els artistes de l'art romànic eren considerats simples artesans i en la majoria dels casos no se sap el nom dels que construïen les obres. Eren nòmades i anaven d'un lloc a un altre buscant feina.
Aquí teniu una petita explicació d'una part de la pintura mural que podem contemplar al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) , però que originalment es trobaven a l'església de Sant Climent de Taüll. Actualment estan considerades com una obra mestra de l'art romànic.
Contesta el qüestionari sobre el vídeo de les Pintures de Sant Climent de Taüll.
al Classroom del Projecte ABOUT ART.
I ara una pinzellada sobre l'art romànic:
L'església de Sant Esteve de Marenyà
A prop del nostre Institut escola, a l'església de Sant Esteve de Marenyà, es conserven encara unes pintures murals romàniques. Van ser recuperades en una campanya de treball de 9 mesos. Es van recuperar 6m2 de pintures, que expliquen la lapidació de Sant Esteve i la crucifixió de Crist. Han estat otorgades al cercle del mestre d'Osormort i datades de finals del segle XI-primer terç del segle XII.
L’església de Sant Esteve consta d’una nau amb absis semicircular i és d’època romànica. Correspon a diferents fases constructives. La major part de l’estructura conservada —murs laterals de la nau i l’absis construït amb petits carreus mal escairats— pertany al Romànic II (segles X-XII). Segurament també són d’aquest període l’arc triomfal i la volta de l’absis decorada amb pintures murals.
La façana oest va ser renovada en un període més avançat, cosa que es dedueix per la portalada d’arcs en degradació típica del Romànic III (segles XII-XIII). També és d’aquest període l’aparell de carreus ben escairats i allisats que trobem a la meitat inferior del frontis. En aquest període o una mica més tard fou renovada una part de la volta. En el mur lateral de migdia hi ha una làpida gòtica datada del 1320.
La fortificació de l’edifici es va dur a terme als segles XV-XVI, quan, sobre el temple romànic, es va alçar un mur (que dobla l’altura de l’edifici original), amb dues filades d’espitlleres i un sol rest de sageteres i obertures rectangulars en la part superior. Posteriorment, s’hi adossaren dos contraforts. El ràfec de la teulada actual està decorat amb triangles vermells sobre blanc. La pila beneitera, del segle XVI, tenia 4 testes en relleu de les quals se’n conserven tres.
Dades extretes de la web oficial de l'Ajuntament de La Tallada i Sàpiens